Algunes de les flors més curioses del món

Drácula simia (Orquídia cara de mono)

El nom científic d'aquesta orquídia és Drácula simia, però se la coneix popularment com orquídia cara de mono. Aquesta meravellosa flor ve de la regió equatoriana dels boscos peruans, i es troba a una alçada de 1.000 a 2.000 metres.

 

Aquesta sorprenent flor va ser descoberta i nomenada l'any 1978 pel botànic Leur com orquídia Drácula. Forma part d'una família d'orquídies que conté més de 120 espècies i la seva majoria es troben a l'Equador. L'aroma d'aquesta flor s'assembla a la de una taronja madura. És difícil cultivar-la, però a les muntanyes floreixen en qualsevol moment de manera silvestre.

  Flor del beso del Putamayo (Colombia)

 La "flor del beso", del Putamayo o Psychotria Elata, és una planta que en estat silvestre es troba a les selves de Colòmbia i Equador. Necessita molta aigua i es pot trobar des del nivell del mar fins a 2.000 metre d'altitud, a sota dels arbres i al costat de rius i de fonts. És un arbust o arbre petit que pot medir fins a 8 metres. Encara que la forma dels llavis sembla que sigui la flor, en realitat son dos brácteas grans que protegeixen unes petites flors blanques. Actualment esta amenaçada per la desforestació del seu hàbitat.

Plantes carnívores

La majoria de les plantes carnívores, son plantes petites i delicades que capturen petits insectes o animals microscòpics.

Una planta carnívora ha de tenir la capacitat de atreure els petits insectes, mantenir-los per assegurar la pol·linització i fer la digestió dels petits animals.

Les plantes carnívores produeixen uns enzims per digerir la seva presa i depèn de bacteris i fongs per absorbir els nutrients.

Amorphophallus titanus

L'Aro gegant es una planta herbàcia tuberosa de gran tamany, originaria de les selves tropicals de Sumatra (Indonesia). Es coneguda com "flor cadàver", degut a la olor a carn podrida que desprèn, això es perquè els insectes s'acostin a ella per pol-linitzarla.

Les flors d'aquesta planta tenen forma d'espasa i estan protegides per una bràctea acanalada verda per fora i vermella per dins.

"La flor més gran del món", pot superar els 3 metres d'altura. La planta pot viure uns 40 anys i durant tota la seva vida floreix unes 3 o 4 vegades. La flor viu només durant 3 dies.

Aquesta planta va ser descoberta l'any 1878 a la selva de Sumatra, per el botànic italià Odoardo Beccari, i el primer exemplar cultivat es va aconseguir a Kew (Anglaterra)l'any 1889.

Raflesia arnoldii

La rafflesia arnoldii es una planta parasitària que es troba als boscos humits de Indonèsia (Sumatra i Java) i a les selves del sud-est asiàtic, i desarrolla una de les flors més grans del món. La planta no té fulles ni arrels. Es una planta que parasita els arbres, creix sobre les seves arrels i així obté els nutrients necessaris per viure.

Va ser descoberta a Sumatra l'any 1818 per Thomas Stamford i Joseph Arnold. 

La rafflesia arnoldii es una planta parasitària que es troba als boscos humits de Indonèsia (Sumatra i Java) i a les selves del sud-est asiàtic, i desarrolla una de les flors més grans del món. La planta no té fulles ni arrels. Es una planta que parasita els arbres, creix sobre les seves arrels i així obté els nutrients necessaris per viure.

Dranunculus vulgaris

La dragoneta (Dranunculus vulgaris) es un gènere de plantes que es caracteritzen per una "espata" grossa i de color porpra i un "spadix"que sovint surten abans que les fulles. Es un gènere gairebé endèmic de la regió mediterrània, però també es pot trobar a Madeira i les Illes Canàries on es troba en zones rocoses.

Es una planta perenne de fins a 1 metre d'alçada.

Acabada la floració té unes baies de color vermell ataronjat. Son verinoses i els animals les eviten.

Hydnora africana

La Hydnara africana ès una flor d'un color carn vermellós que ataca les arrels dels arbusts en els deserts de Sud Africa .No té tronc ni fulles. Aquesta planta creix sota terra i només surt la flor després de pluges abundants, perque si no plou poden passar anys sense que aparegui. En condicions favorables tarden al menys un any en convertirse de capoll a flor.

Els fruits de la Hydnora creixen també sota terra i son un bon aliment per animals com els rinoceronts, eriçons, talps o micos, que al no digerir les llavors permeten la germinació de la planta i  assegurar la seva 

Flores de tajinaste rojo del Teide

El Tajineste rojo  ès una planta-flor endèmica de les illes Canarias, sobretot de la illa de Tenerife. Se la coneix com Tajineste rojo del Teide (Echium wildpretii), creix a les Cañadas del Teide i vessants altas del sudoest de l'illa normalment entre 1.600 i 2.000 metres. La seva inflorèscencia erecta medeix entre 1 i 2,5 metres. Les flors són  petites i d'un atractiu color vermell-coral.

Floreix a finals de primavera o principis d'estiu i és una de les principals flors utilitzades per les abelles per fer mel, per la seva gran riquesa de nèctar i de pol-len de les seves flors.

Ès una de les principals plantes utilitzades per les abelles per fer mel, per la gran riquesa de nèctar i de pol-len de les seves flors.

Flor ratpenat, bigotis de gat, flor diable

(Tacca chantrieri)

Aquesta planta és nativa de Bangladesh, India i sudest d'Asia (Camboya, Malaysia, Laos, Vietnam, Tailandia).

Planta herbàcea perenne de 50 a70 cm d'alçada. Creix als boscos humits tropicals. Les seves flors solen tenir uns colors foscos, negre, marró, purpura, encara que també es pot trobar en color vermellós fosc o blanc i purpura (Tacca integrifolia).

Symplocarpus renifolius

Planta perenne original de l'est d'Asia i Japó.Pot arribar a medir 50 centimetres d'alçada. Es coneguda com a col fétida per la mala olor que desprén quan son aixafades.

Creix en llocs humits i a sota els arbres.

Les flors son pol-linitzades per les mosques, i produeixen calor, ue sería beneficios pels insectes quan fa fred. Les fulles sorgeixen després que les flors.