jueves, 9 de julio de 2015

Frutas tropicales I

 

Bromelia ananas (Piña)
La anana o piña tiene su origen en las zonas tropicales de América y, a partir del siglo XV los conquistadores la introdujeron en Hawai, Filipinas y África. Hoy es uno de los cultivos  más importantes en el mundo, con un 20% del cultivo de frutos tropicales.
  Carica papaya (Papaya)
Esta fruta se la conoce comúnmente como papaya o papayón, papayo en Canarias, melón papaya , lechosa, melón de árbol o fruta bomba. Es una planta de origen Centroamericano y es conocida y utilizada en toda América. Actualmente también se cultiva en otros países de Asia y África.


Magnifera indica (Mango)
De origen asiático, principalmente de la India. Fue introducido a finales del siglo XVIII en Brasil por los portugueses y actualmente se ha extendido a toda la zona intertropical de América y Africa. Se le conoce también como "melocotón de los trópicos".


Hylocoreus undatus (Fruta del dragón)
Proviene de Méjico y América Central. También se cultiva en China y Vietnam. Se la conoce también como Pitaya o Pitahaya.


Persea americana (Aguacate)
Es un árbol originario de Méjico y de Guatemala. Tanto su fruto como el árbol se conocen como: aguacate, palta, cura, avocado o abacate, según la región.
 
Actinídia deliciosa (Kiwi)
La actinídia és una planta trepadora que puede llegar a los 9 metros de altura. Su fruto és el kiwi. Son plantas originarias del sudeste de Asia. A principios del siglo XX se llevó a Nueva Zelanda, donde su cultivo se extendió muchísimo, i le dieron el nombre de kiwi porquè les recordaba al pájaro del mismo nombre. Actualmente Nueva Zelanda és el principal exportador seguido de Francia, EEUU, y el Japón.
Artocarpus poinphema (Arbol del pan)
Es un fruto tropical que proviene de las Islas del Pacífico y del Sud este asiático, principalmente de los paises de Indonesia y Nueva Guinea. El árbol del pan aparece ya en la prehistoria a Polinesia. Los frutos pueden tener un peso de entre 2 a 4 kg. Se pueden consumir cocidos, asados o tostados, y los más maduros crudos. Són una gran fuente de hidratos de carbono, lípidos, vitaminas y minerales.

Garcinia mangostana (Mangostán)
El mangostán o jobo de la India es un árbol tropical perenne. Se cree que su origen fue en las Islas de Sonda y las Molucas. El mangostán además de fresco se puede encontrar en zumos, enlatados o congelados, pero no se puede encontrar en todos los supermercados, sino sólo en los especizalizados en productos gourmet.

Nephelium Lappaceum (Rambután)
El rambután es un árbol tropical probablemente nativo del sudeste asiático y del archipiélago malayo. La fruta tiene una pulpa blanca y jugosa, que puede ser ácida o dulce y melosa.Tiene una única semilla que es venenosa y no debe ser consumida. Un árbol adulto puede producir hasta 400 kg. de fruta al año.





















miércoles, 15 de enero de 2014

Herbes per fer ratafia


Recull d'herbes que es poden utilitzar  per fer la ratafía. El llistat podría ser encara molt més ampli dons cada persona té la seva propia recepta.
Dades recollidas per l'Institut Botànic de Barcelona. Recerca per Etnobotànica de l'Universitat de Barcelona.
La llegenda de la ratafia segons Jacint  Verdaguer, diu que una vegada, en una masia es trobaren tres bisbes catalans, el de Vic, el de Barcelona i l'arquebisbe de Tarragona per parlar de algun assumpte de l'esglesia. Després d'enraonar-ho bé i signar la proposta, demanaren al masover alguna cosa per fer-se passar la set. Ell els tragué una ampolla de ratafia. La beguda era nova per ells, i els agradá tant que li preguntaren com se'n deia d'aquesta beguda. El masover els respongué que no sabia el nom. Els tres senyors bisbes pensaren una mica en un nom que fos com el segell del tractat que acaban de firmar. Un d'ells digué: Rata fiat! (Queda firmat).
I amb l'aprovació dels tres bisbes, aquest licor catalá, quedà batejat amb un nom llatí, i amb aquest nom ès conegut a totes bandes.
 Recepta  per fer ratafia:

  • 5 litres d'aiguardent o alcohol especial per ratafia
  • 2,5 kg de sucre, en cas de que l'aiguardent no sigui dolç.
  • 7 o 8 nous verdes.
  • Espècies: canyella, nou moscada, claus, etc....
  • Herbes i fulles: mentes diverses, farigola, romaní, llorer, poniol, fonoll, espigol, etc....
  • Flors, llavors i baies: roses, saüc, malva-rosa, matafaluga, comí, anís, ginebrons, etc....
  • Fruites: pela de taronja i de llimona.

Un cop tenim tots els ingredients ens caldrà una garrafa de vidre de broc gros per poder traballar millor.
Amb una má de morter cal aixafar les nous. A continuació cal barrejar tots els ingredients i deixar reposar la barreja 40 dies a sol i serena.
Un cop transcorreguts els 40 dies tan sols ens caldrà filtrar les herbes i embotellar la ratafia. Els experts recomanen deixar-la reposar uns mesos o fins i tot un any, pero no tothom té tanta paciencia.

Documentació:


Agrimònia (Agrimonia eupataria)

Anis estrellat (Illicium verum)


Cafè (Coffea arabica)


Camamilla de botó 
(Santolina chamaecyparissus)

Cardamom (Eletaria cardamomum )






















Clau d'olor (Syzygium aromaticum)

Coriandre (Coriandrun sativum)


Escapiosa (Scabiosa atropurpurea)

Fonoll (Foeniculum vulgare)

Gingebre (Zigiber officinalis)


Llimona (Citrus limon)

Malva (Malva silvestre)


Menta poliol (Mentha pulegium)

Marialluïsa (Lippia triphylla)


Nou moscada (Myristica fragans)


Plantatge de fulla estreta (Plantago lanceolata)


Orenga (Origanum vulgare)

Pi (Pinus halepensis)

Romaguera (Rubus ulmifolius)

Saüc (Sambucus nigra)

Tarongina (Melissa officinalis)















Alfabrega (Ocimum basilicum)


Anis vert (Pimpinella anisum)


Camamilla (Matricaria recutita)

Canyella
(Cinamomum zeylanicum)

Satureja (Satureja calamintha)



Comí (Carum carvi)



Cua de cavall (Equisetum telmateia)

Farigola (Thymus vulgaris)


Ginebre (Juniperos communis)

Herba de Sant Joan
(Hypericum perforatum)


Llorer (Laurus nobilis)

Marduix (Origanum majorana)


Menta (Mentha piperita)


Nous verdes (Juglans regia)

Ortigues (Urtica urens)

Plantatge de fula ample (Plantago major)

Romaní (Rosmarinus officinalis)

Rosa

Userda (Medicago sativa)

Salvia (Salvia officinalis)




Taronger (Citus aurantium)