miércoles, 23 de octubre de 2013

Arbres espectaculars

Baobab o Arbre Ampolla (Adansonia)
Els baobabs son originaris de Madagascar, Àfrica i Austràlia. La seva alçada pot ser de 5 fins a 30 metres i el diàmetre del seu tronc pot ser de 11 metres. Les fulles només surten a l'època de les pluges. Els baobabs adopten la forma d'ampolla a partir dels 200 anys. En bones condicions de clima, temperat i plujós, pot viure fins a 800 o 1.000 anys, encara que es parla d'arbres que han arribat als 4.000 anys. Alguns baobabs quan arriben a la maduresa poden buidar-se i es converteixen en dipòsits que poden contenir fins a 6.000 litres d'aigua.


Drago de Canarias (Dracaena draco)
El Drago deu el seu nom a la paraula grega drakaina "sang dels dracs", a causa del color vermellós de la seva saba, que suposadament s'assembla a la sang dels dracs. Creix de forma natural a es Illes Canàries, Cap Verd i algunes regions africanes. La saba, en contacte amb l'aire, es torna vermella (sang de drac). Es fa servir per fer medicaments, productes de cosmètica i per fer vernissos per pintar violins, com el famós "Stradivarius". El seu creixement és molt lent, 1 metre cada 10 anys. A Tenerife és el símbol de l' illa. El més famós es troba a la localitat de Icod de los Vinos. Fins fa poc es creia que tenia més de1.000 anys , però estudis recents han demostrat que no passa dels 600 anys. 


Wawona tree (Sequoia gegant)
L'arbre de Wawona, també conegut com l'arbre del túnel, és una sequoia gegant que media 69 metres d'alçada i 27 metres de circumferència a la base. Vivia al Parc Nacional de Yosemite, Mariposa Grove, California EEUU, fins l'any 1969. El túnel, a través de l'arbre, va ser tallat l'any 1881, engrandint una cicatriu existent del foc. L'arbre es va convertir en una popular atracció turística i ha estat fotografiat milers de vegades, conduint a través d'ell o a peu del túnel. L'arbre de Wawona va caure l'any 1969 a causa del pes de la neu a la seva corona. La sequoia gegant Wawona es creu que ha viscut uns 2.300 anys. Actualment es coneix com l'arbre del túnel caigut.







                                                                   Matusalem (Pinus longoeva)
Basin o Bristlecone (Pinus longoeva), considerat l'organisme no clonat més antic conegut amb vida. El va descobrir Edmund Shulman quan estudiava els arbres més vells d'Amèrica del Nord. Está situat a les Muntanyes Blanques, comtat de Inyo (Califòrnia) (EEUU). Creix a 2.900-3.000 metres sobre el nivell del mar, però la seva localització exacta roman en secret per protegir-lo i evitar vandalismes.
L'arbre Matusalem té una edat estimada, l'any 2010, de 4.841 anys.
Aquests arbres antics tenen un aspecte nuós i de creixement molt lent, sobretot si es troben a gran alçada. En exemplars molt vells, només una estreta franja de teixit viu connecta les arrels amb unes poques branques vives.





General Sherman (Sequoiadendrum giganteum)
L'arbre General Sherman, és una sequoia vermella, que es troba al bosc Giant Forest de Sequoia National Park a Tulure (Califòrnia). Té el record mundial de grandària entre els arbres de una sola tija. L'arbre General Sherman té 83,8 metres d'alçada i una edat estimada de 2.300 a 2.700 anys. El seu tronc és tan voluminós que fan falta 17 persones per poder-lo envoltar. Pot tenir un pes de 2.000 tones. Cada any el diàmetre del seu tronc creix uns 1,5 centímetres.
L'any 1.879 va rebre el seu nom en honor del general de la Guerra Civil dels Estats Units, William T. Sherman.


Arbre de la vida (Desert de Bahrain)
(Prosopis cineraria)
L'arbre de la vida (Shajarat-al-Hayat), és l'arbre més solitari i aïllat del planeta. Té aproximadament uns 400 anys i medeix uns 9,75 metres d'alçada. Está situat a uns 134 metres sobre el nivell del mar. Se suposa que les seves llargues arrels han trobat aigua, peró segueix sent un enigma la font d'aigua de què es nodreix.
Els habitants locals creuen que aquesta era la ubicació real del Jardí de l'Edèn.
L'arbre es manté com una de les millors atraccions turístiques de Bahrain.



Major Oak (Quercus robur)
El Major Oak és un roure comú d'Anglaterra.
Viu a Sherwood Forest Country Park de Nottingham.
Té un pes estimat de 23 TM., 33 metres de circumferència, 28 metres d'alçada i de 800 a 1.000 anys d'antiguitat. Des del 1.908 el roure ha necessitat una mica d'ajuda, primer li aguantaven les branques amb unes cadenes, però a partir del any 1.970 s'han instal·lat uns troncs de fusta per aguantar el pes de les branques. Deu el seu nom a l'historiador local Major Hayman que a l'any 1.790 va fer la descripció del arbre.
El roure té un gran forat al tronc, produït per fongs, que actualment li estan tractant.

Segons explica la llegenda, Robin Hood i els seus homes, utilitzaven les seves branques per amagar-se i guardar les seves coses.





martes, 15 de octubre de 2013

Algunes de les flors més curioses del món


Drácula simia (Orquídia cara de mono)
El nom científic d'aquesta orquídia és Drácula simia, però se la coneix popularment com orquídia cara de mono. Aquesta meravellosa flor ve de la regió equatoriana dels boscos peruans, i es troba a una alçada de 1.000 a 2.000 metres.
 
Aquesta sorprenent flor va ser descoberta i nomenada l'any 1978 pel botànic Leur com orquídia Drácula. Forma part d'una família d'orquídies que conté més de 120 espècies i la seva majoria es troben a l'Equador. L'aroma d'aquesta flor s'assembla a la de una taronja madura. És difícil cultivar-la, però a les muntanyes floreixen en qualsevol moment de manera silvestre.
  Flor del beso del Putamayo (Colombia)
 La "flor del beso", del Putamayo o Psychotria Elata, és una planta que en estat silvestre es troba a les selves de Colòmbia i Equador. Necessita molta aigua i es pot trobar des del nivell del mar fins a 2.000 metre d'altitud, a sota dels arbres i al costat de rius i de fonts. És un arbust o arbre petit que pot medir fins a 8 metres. Encara que la forma dels llavis sembla que sigui la flor, en realitat son dos brácteas grans que protegeixen unes petites flors blanques. Actualment esta amenaçada per la desforestació del seu hàbitat.
Plantes carnívores
La majoria de les plantes carnívores, son plantes petites i delicades que capturen petits insectes o animals microscòpics.
Una planta carnívora ha de tenir la capacitat de atreure els petits insectes, mantenir-los per assegurar la pol·linització i fer la digestió dels petits animals.
Les plantes carnívores produeixen uns enzims per digerir la seva presa i depèn de bacteris i fongs per absorbir els nutrients.


Amorphophallus titanus

L'Aro gegant es una planta herbàcia tuberosa de gran tamany, originaria de les selves tropicals de Sumatra (Indonesia). Es coneguda com "flor cadàver", degut a la olor a carn podrida que desprèn, això es perquè els insectes s'acostin a ella per pol-linitzarla.
Les flors d'aquesta planta tenen forma d'espasa i estan protegides per una bràctea acanalada verda per fora i vermella per dins.
"La flor més gran del món", pot superar els 3 metres d'altura. La planta pot viure uns 40 anys i durant tota la seva vida floreix unes 3 o 4 vegades. La flor viu només durant 3 dies.
Aquesta planta va ser descoberta l'any 1878 a la selva de Sumatra, per el botànic italià Odoardo Beccari, i el primer exemplar cultivat es va aconseguir a Kew (Anglaterra)l'any 1889.
Raflesia arnoldii
La rafflesia arnoldii es una planta parasitària que es troba als boscos humits de Indonèsia (Sumatra i Java) i a les selves del sud-est asiàtic, i desarrolla una de les flors més grans del món. La planta no té fulles ni arrels. Es una planta que parasita els arbres, creix sobre les seves arrels i així obté els nutrients necessaris per viure.
Va ser descoberta a Sumatra l'any 1818 per Thomas Stamford i Joseph Arnold. 
La rafflesia arnoldii es una planta parasitària que es troba als boscos humits de Indonèsia (Sumatra i Java) i a les selves del sud-est asiàtic, i desarrolla una de les flors més grans del món. La planta no té fulles ni arrels. Es una planta que parasita els arbres, creix sobre les seves arrels i així obté els nutrients necessaris per viure.
Dranunculus vulgaris
La dragoneta (Dranunculus vulgaris) es un gènere de plantes que es caracteritzen per una "espata" grossa i de color porpra i un "spadix"que sovint surten abans que les fulles. Es un gènere gairebé endèmic de la regió mediterrània, però també es pot trobar a Madeira i les Illes Canàries on es troba en zones rocoses.
Es una planta perenne de fins a 1 metre d'alçada.
Acabada la floració té unes baies de color vermell ataronjat. Son verinoses i els animals les eviten.
Hydnora africana
La Hydnara africana ès una flor d'un color carn vermellós que ataca les arrels dels arbusts en els deserts de Sud Africa .No té tronc ni fulles. Aquesta planta creix sota terra i només surt la flor després de pluges abundants, perque si no plou poden passar anys sense que aparegui. En condicions favorables tarden al menys un any en convertirse de capoll a flor.
Els fruits de la Hydnora creixen també sota terra i son un bon aliment per animals com els rinoceronts, eriçons, talps o micos, que al no digerir les llavors permeten la germinació de la planta i  assegurar la seva 
Flores de tajinaste rojo del Teide
El Tajineste rojo  ès una planta-flor endèmica de les illes Canarias, sobretot de la illa de Tenerife. Se la coneix com Tajineste rojo del Teide (Echium wildpretii), creix a les Cañadas del Teide i vessants altas del sudoest de l'illa normalment entre 1.600 i 2.000 metres. La seva inflorèscencia erecta medeix entre 1 i 2,5 metres. Les flors són  petites i d'un atractiu color vermell-coral.
Floreix a finals de primavera o principis d'estiu i és una de les principals flors utilitzades per les abelles per fer mel, per la seva gran riquesa de nèctar i de pol-len de les seves flors.
Ès una de les principals plantes utilitzades per les abelles per fer mel, per la gran riquesa de nèctar i de pol-len de les seves flors.
Flor ratpenat, bigotis de gat, flor diable
(Tacca chantrieri)
Aquesta planta és nativa de Bangladesh, India i sudest d'Asia (Camboya, Malaysia, Laos, Vietnam, Tailandia).
Planta herbàcea perenne de 50 a70 cm d'alçada. Creix als boscos humits tropicals. Les seves flors solen tenir uns colors foscos, negre, marró, purpura, encara que també es pot trobar en color vermellós fosc o blanc i purpura (Tacca integrifolia).
Symplocarpus renifolius
Planta perenne original de l'est d'Asia i Japó.Pot arribar a medir 50 centimetres d'alçada. Es coneguda com a col fétida per la mala olor que desprén quan son aixafades.
Creix en llocs humits i a sota els arbres.
Les flors son pol-linitzades per les mosques, i produeixen calor, ue sería beneficios pels insectes quan fa fred. Les fulles sorgeixen després que les flors.


sábado, 12 de octubre de 2013

Fruits de tardor : les castanyes


Els castanyers son uns arbres forestals de la familia de les fagàcies, amb fulles que cauen a l'hivern. Originari dels voltans del Mediterrani. Es troba a l'Africa del Nord, Europa Meridional i l'Asia Menor.
Als Pïsos Catalans es conreat o naturalitzat. Es un arbre del qual a més de la fusta se n'aprofiten els fruits, la castanya.

Castanyer

Castanyes abans de madurar

El 26 i 27  d'octubre de 2013 es celebrará a Viladrau la Fira de la Castanya.
La Fira de la Castanya neix a Viladrau l'any 1995 amb la finalitat de promoure l'activitat comercial, econòmica i mediambiental sostenible de la comarca.
Cartell de fira de la castanya de Viladrau 
Per torrar castanyes el primer de tot és, preparar les castanyes fent un tallet pel costat abombat de la castanya, i que vagi del cap a la punta, aixó és perquè no reventin. Si mentre tallem les castanyes veiem que tenen algun forat, és senyal que tenen habitans a l'interior, i per tant les descartem.
Necesitarem una paella castanyera, i durant la cocció taparem les cstanyes i les anirem remanant de tant en tant, fins que tinguin un aspecte torrat, però no socarrat, que ès el que volem.
Per finalitzar, toca treure les castanyes del foc, i s'han de embolicar amb un drap o amb paper de diari per mantenir-les calentetas mentre anem mengant-les
Bon profit.


jueves, 10 de octubre de 2013

Cactus en flor

Les cactàceas són una familia de plantes amb flor que popularment s'anomenen cactus. Hi ha unes dues mil espècies de cactàceas que viuen principalment en climas desèrtics o subdesèrtics.
Les cactàceas son originaries quasi exclusivament d'Amèrica.
Normalment les flors duren 1 dia i gairabè tots els gèneres tanquen les flors quan no els toca el sol directament, n'hi ha que poden arribar a tancar-se quan passen núvols i tornen a obrir-se després amb el cel destapat.
Una de les principals características del cactus és la seva tolerància a llargs periodes  de sequera.
















 Cactus de Sant Pere en flor